contactar   
|   ES  
|
  EN  
|
  FR  
|
  DE  
|
   Mida del text     |
   Amb estils    
|
    Versió mòbils  
|
  


Ajuntament
de Castellgalí
 Data i hora oficials: 18:35 | 19/11/2017
El municipi

Comparteix:

El municipi de Castellgalí forma part del grup de municipis meridionals de la comarca del Bages. Termeneja a tramuntana amb el de Manresa; amb el de Sant Salvador de Guardiola per la banda de ponent; amb Sant Vicenç de Castellet per la de llevant; i pel migdia altre cop amb Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar i Marganell.

Castellgalí, per altra banda, es divideix en diferents nuclis de població. El nucli central correspon al poble pròpiament dit. Ben a prop i una mica més a l'est, s'alça la urbanització Mas Planoi, i més al sud, hi ha localitzat el barri de la Fàbrica de Can Carné. Completen la llista de nuclis agregats, els ravals de Can Font i de Boades i la Torre del Breny, ambdós a la llera oposada del riu Llobregat; i els Torrents, al nord-est del municipi. Una altra zona de bon identificar és la d’hàbitat dispers a la serra del Taió.

Els estudiosos de la toponímia relacionaven fa unes dècades el nom de Castellgalí amb el castell medieval que al segle X dominava el municipi. Es va arribar a la conclusió que el topònim actual significa Castell del Gall i, de fet, el segell municipal actual encara està format per una torre coronada per un gall. Els estudis més recents, però, assenyalen a què fa referència al nom del primer senyor del castell: Galindo, segons Joan Coromines, d’origen pirinenc basc-aragonès.


Una rica geologia ens mostra restes de materials de la formació terciària, dita de "Santa Maria", formant les anomenades "muntanyes russes" o "Tossa". Aquestes es troben situades prop del Mas Planoi i al costat de Can Vilaseca sent un exemple únic de morfologia aixaragallada (bad-lands). Són petits turons rocosos de to blavenc que combinats amb una escassa vegetació donen lloc a un curiós contrast cromàtic molt especial. També s'hi ha trobat alguns jaciments fossilífers.


Castellgalí és el punt de trobada de dos rius, el Llobregat i el Cardener, fet que li atorga unes característiques hidrogràfiques singulars. Ambdós cursos fluvials són els més importants de la Catalunya interior i duen aigua durant tot l'any, especialment a la primavera, coincidint amb el desgel dels Pirineus. També creuen el municipi la riera de Cornet i la de Castellet, i alguns torrents com el de la Casa Nova, que tant sols duen aigua en èpoques de pluja.


Una de les primeres dades demogràfiques de què es disposa pertany als anys 1350-1370 i figura al cens de la vegueria manresana. El document assenyala que aleshores Castellgalí posseïa un total de 33 focs (famílies). La crisis dels segles següents va fer que la xifra descendís fins als 19 el 1553. I en el cens de Catalunya fet per Antoni Pladevall el 1626 trobem que el poble el formaven 16 cases en les quals vivien 206 persones (100 homes, 73 dones i 23 nens).

El poblament a Castellgalí sempre s'ha regit per cicles. Entre 1787 i 1857, dels 206 habitants es va passar als 1.094, i seguidament, cap al 1897 es va retornar als 785 (Tercera Guerra Carlina). Altra vegada la xifra va anar cap amunt i poc abans de començar la Guerra Civil, el poble tenia 1.004 veïns (1936). El rècord màxim es va produir el 1960, amb 1.533 persones censades. Ara, després d'una davallada d'uns vint anys (674 habitants el 1981), Castellgalí torna a ser un nucli receptor i supera ja els 2.000.

En la vessant econòmica, antigament, les terres que avui ens amaren, havien estat ocupades en la seva majoria per feixes de vinya. Des de l'edat mitjana i sobretot en els segles XVIII i XIX, el Bages es va convertir en una comarca vinícola, de les que més vi produïa a Catalunya. Avui en dia, però, la majoria de vinyes que van desaparèixer, s'han convertit en frondosos boscos de pi i tant sols en resten algunes per a ús propi.

Tanmateix us productor local està recuperant aquestes vinyes per a la seva explotació des de l'any 2007 i es comercialitza vi de qualitat amb denominació d'origen del Bages.

Sí que es conserven, en canvi, un bon nombre de tines. Aquest recipient va ser àmpliament utilitzat al Bages a partir del segle XVII per guardar el raïm al mig de les vinyes. Encara en podem trobar a diferents pobles del Bages, i un d'ells és Castellgalí.








Actualització d'aquest contigut: 19:34:18 30-09-2013



 enviarEnviar     imprimirimprimir

planol.jpg
planol.jpg

Ajuntament de Castellgalí
Avinguda de Montserrat, s/núm. | 08297 Castellgalí NIF P0806000F
Tel. Tel. 93 833 00 21 | Fax. 93 833 11 21 |  contactar
Amb col·laboració de: